Valors RGB a W, K i als grisos neutres

El gris neutre equival a l'absència de colors, indiferent i desproveït de caràcter.

Fàcilment sofreix la influència dels contrastos de tons i de colors.

És mut, però es transforma amb facilitat en tons esplèndids.

L'acció de qualsevol color pot aconseguir que la grisa passada d'una absència de color o d'un color neutre al seu efecte complementari corres­ponent

Es pot obtenir el gris barrejant groc, vermell, blau i blanc, o barrejant qualsevol parell de colors complementaris.

Tots els tons de grisos del negre al blanc es representen amb tres valors iguals per als components vermell, verd i blau (cap color predomina), és a dir que tenen la forma RGB(x, x, x).

Per exemple, el color definit en l'argot com "gris clar" es representa com RGB(192,192,192), i el "gris fosc" és RGB(128,128,128).

El gamut

El terme gamut prové del camp de la música. En el context musical ve a significar el conjunt de tons que s'usen per a compondre una melodia musical.

En la teoria del color, el gamut d'un dispositiu, o procés, usat per a la creació d'un color, és la proporció de l'espai de color que es pot representar amb aquest dispositiu o procés, ja que existeixen limitacions físiques d'aquests que els poden impedir mostrar la gamma completa de l'espai de color. També es podria definir com el lloc geomètric dels punts del pla matís-saturació que es poden representar mitjançant un dispositiu o tècnica.

Generalment, el gamut de color s'especifica en el plànol de la gràfica matís-saturació.

Molts sistemes poden produir colors amb una àmplia gamma d'intensitats dintre de la seva gamut de color. A més, per als sistemes de colors sustractius, tals com els sistemes usats en la impressió, el rang disponible d'intensitat, en la majoria de les ocasions no té sentit, fora del context de la seva il·luminació. Quan certs colors no es poden mostrar dintre d'un model particular de color, es diu d'ells que estan fora del gamut. Per exemple, el vermell puro que pertany al model de color RGB està fora de gamut en el model de color CMYK .

Calibració monitors

Una composició gràfica pot veure's amb diferents tonalitats depenent de la configuració del monitor. Hem de calibrar el monitor perquè l'aspecte de la nostra obra sigui el mateix en tots els ordinadors.

Les composicions gràfiques poden aparèixer de manera diferent en els diferents monitors, degut principalment a la diferència en els paràmetres que defineixen la qualitat i les característiques lluminoses i cromàtiques de cadascun d'ells. Això pot originar, per exemple, que al realitzar un composició siguem nosaltres mateixos els enganyats, al no correspondre els colors que veiem en pantalla als reals que estem codificant en el grafisme. O que l'aspecte visual d'una pàgina web dissenyada en un monitor mal configurat no es correspongui amb al que després veuran els usuaris, amb la consegüent pèrdua de control i de qualitat que això suposa.

Per a evitar aquests errors es fa precís utilitzar uns valors estàndard dels paràmetres de configuració, que facin possible que l'aspecte d'una obra gràfica sigui el mateix en qualsevol ordinador configurat segons els mateixos valors.

Aquests valors solen correspondre's amb els quals porta un monitor al sortir de fàbrica, i la recuperació dels mateixos rep el nom de calibratge.

El calibratge és el procés d'ajustament de la configuració de la conversió de color del monitor a un nivell estàndard, de manera que la imatge es presenta d'igual manera en diferents monitors.

El mètode més simple de calibratge passa per l'ús d'imatges “cartes d'ajustament”, similars a les quals apareixien en el televisior abans de començar l'emissió. Són imatges formades per diferents línies de colors, unes fines i altres més gruixudes, que es poden prendre com referència per a realitzar un ajustament totalment manual, usant per a això els controls que posseïx el monitor. És un mètode poc fiable, ja que els ajustaments són totalment subjectius. Altre mètode de calibratge més avançat són les eines de gestió del color que faciliten certs programes d'aplicació, com Adobe Photoshop, que inclou una eina bàsica, denominada Adobe Gamma, que pot ser utilitzada per a eliminar tonalitats de color i estandarditzar la presentació de les imatges. A aquesta eina s'accedeix a través de menú Ajuda > Gestió del color > Obrir Adobe Gamma, amb el qual accedim a una pantalla que ens permet ajustar els valors directament o per mitjà d'un assistent.

Una vegada calibrat el monitor, els valors poden ser emmagatzemats en un fitxer per a les successives reconfiguracions.

Calibrador de monitor

Però sens dubte la millor forma de calibrar un monitor és utilitzar maquinari específic per a això. El funcionament varia segons el dispositiu usat Uns es connecten directament al monitor per a recollida de dades binàries, permetent un ajustament individual directe de cadascun dels canons. Uns altres es basen a situar enfront de la pantalla del monitor diferents mesuradors (calorimetres, colorimetres, etc.) per a recollir dades, subministrant una lectura dels valors actuals i proporcionant els valors idonis de configuració.

Perfilar un escaner

El calibratge és un procés fonamental per a tots els aparells electrònics que treballen amb colors, bé siguin dispositius d'entrada (càmeres fotogràfiques, escáners, etc.) o de sortida (impressores, plóters, monitors, televisors, etc.). L'objectiu del calibratge de color és que l'aparell electrònic en qüestió ofereixi la millor gamma de colors de la qual és capaç.

Per posar un exemple que tots podem entendre, quan vam ajustar manualment els controls d'un televisor (lluentor, contrast, saturació, etc.), estem calibrant-lo perquè ens ofereixi la millor imatge possible. Si executem un calibratge incorrecte, pot ser que la imatge es vegi molt fosca o que els colors apareguin pàl·lids i sense força. El mateix succeïx amb els escáners. El calibratge millora la qualitat de la imatge obtinguda perquè permet que l'escàner sigui capaç de “” veure la gamma òptima de colors. A més, com aparells electrònics que són, la qualitat del color que perceben es veu influencieu a al llarg del temps per un munt de factors interns (menjo, per exemple, el cicle de vida dels seus llums) i externs (per exemple, les condicions de l'habitació en la qual es troba l'escàner).

Un mateix escàner podria escanejar un original amb colors diferents en moments temporals distints.

Quan es copia de manera professional, les variacions de color entre tiratges diferents o entre originals i còpies són inadmissibles.

El calibratge s'utilitza també per a evitar aquestes variacions, perquè assegura que l'escàner “veu” els colors sempre de la mateixa manera.

El component fonamental de la fulla de calibratge és la IT-8 (veure imatge), un quadre amb pegats de colors determinats que l'escàner necessita interpretar. S'ha de calibrar l'escàner cada mes o dos mesos, segons l'ús que se li de l'aparell.

Així mateix, tambe serà necessari calibrar quan notem que els escanejats no reflecteixin els colors reals fidelment i/o quan observem anomalies (com ratlles verticals en el plànol). Abans de fer el calibratge, és important assegurar-se que tant el vidre del escaner com el fons blanc (plattern) estan el més nets possible.

És imprescindible que la fulla de calibratge no tingui ratlles, ni estigui bruta, perquè l'escàner pugui captar els colors el més fidelment possible

Un cop relitzats els pasos especificats pel software el programa crea un archiu icc que haurem d'utilitzar per fer la gestió del motor.

Perfilar una impressora

Per a perfilar la impressora, hauríem de determinar les propietats específiques de la impressora, la tinta i el suport. Això també es coneix com crear un perfil de color.

Utilitzarem el mòdul de calibratge de color opcional dels sistemes R. i. p., per a imprimir mostres que abasten tota la gamma de colors que pot produir aquesta combinació concreta d'impressora, tinta i suport.

Mesurant les mostres podem determinar quins colors és capaç de produir aquest sistema i la forma que aquests colors coincideixen amb un grup estàndard de colors requerit.

Llavors, el sistema de gestió de color intern crea un perfil que indica al sistema R. i. p. servidor la forma d'imprimir en aquest sistema.

El perfil descriu les capacitats d'impressió del sistema i la forma d'aconseguir els millors resultats possibles basant-se en un grup estàndard de mesures. Així podrem imprimir en qualsevol impressora, amb qualsevol tinta, en qualsevol substrat, a pesar de les seves diferències, i aconseguir que el color tingui el mateix aspecte.